Vés al contingut

Negre cimarrón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàNegre cimarrón
Tipusètnia, grup d'humans i dictionary page in Wikipedia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Negre cimarrón, fugat.

Els Cimarrons eren esclaus rebels que fugien cap a llocs on esperaven no ser capturats en llocs apartats de les ciutats o en el camp en llocs anomenats quilombos o palenques. A Cuba es va adoptar per a ells el nóm de jíbaros. La paraula cimarrón ha donat el nom de marrón en francès i maroon en anglès. Els negres cimarrons es trobaven al Carib, Amèrica central, Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i a les Mascarenyes. En moltes ocasions van mantenir els seus costums africans i fins i tot les seves llengües d'origen.

Història

[modifica]

Al Nou Món, tan aviat com l'any 1512, els esclaus negres s'escapaven dels seus amos espanyols i portuguesos i es van unir o no amb indígenes per a tenir una vida pròpia.[1] Francis Drake va allistar diversos cimarrons durant les seves campanyes contra els espanyols.[2] ja el 1655, els esclaus fugitius van formar les seves pròpies comunitats a l'interior de Jamaica, i cap al segle xviii, Nanny Town i altres viles van lluitar perquè es reconegués la seva independència.[3]

Els negres cimarrons en el cas d'algunes illes del Carib van formar bandes i campaments armats. Només en algunes de les illes més grans aquestes comunitats van ser econòmicament viables conreant la terra i caçant.[4]

En el cas d'Haiti les comunitats de negres cimarrons van tenir molta influència en la independència del país amb sis anys de rebel·lions prèvies a la revolució final.[5]

A Cuba, els negres cimarrons establiren comunitats a les muntanyes ajuntant-se amb els Taínos.[6] A Puerto Rico l'espessa vegetació de les muntanyes ajudà als negres fugitius a restar amagats i també es van mesclar amb els indígenes.[7] Encara queden comunitats provinents d'aquells fugitius com per exemple a Viñales, Cuba[8] i a Adjuntas, Puerto Rico.

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Sir Francis Drake Revived" in Voyages and Travels: Ancient and Modern. The Harvard Classics. 1909–14 paragraph 21.
  2. ↑ "Sir Francis Drake Revived" in Voyages and Travels: Ancient and Modern. The Harvard Classics. 1909–14 paragraph 101.
  3. ↑ Campbell, Mavis Christine (1988) The Maroons of Jamaica, 1655–1796: A History of Resistance, Collaboration & Betrayal Bergin & Garvey, Granby, MA, ISBN 0-89789-148-1
  4. ↑ Rogozinski, Jan. A Brief History of the Caribbean. Revised. New York: Facts on File, Inc., 1999, p. 155–68. ISBN 0-8160-3811-2. 
  5. ↑ «The History of Haiti and the Haitian Revolution». The City of Miami. Arxivat de l'original el 2010-01-19. [Consulta: 16 agost 2007].
  6. ↑ Aimes, Hubert H. S. (1967) A History of Slavery in Cuba, 1511 to 1868 Octagon Books, New York;
  7. ↑ «JSTOR: The Hispanic American Historical Review, Vol. 66, No. 2 (May, 1986), pp. 381-382».
  8. ↑ «"El Templo de los Cimarrones" Guerrillero:Pinar del Río». Arxivat de l'original el 2008-05-08. [Consulta: 13 gener 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Michael Zeuske,"The Cimarrón in the Archives: A Re-Reading of Miguel Barnet's Biography of Esteban Montejo", en: New West Indian Guide/Nieuwe West-Indische Gids, vol. 71, no. 3 & 4 (1997), pp. 265-279.
  • Zeuske, "El “Cimarrón” y las consecuencias de la guerra del 95. Un repaso de la biografía de Esteban Montejo", en: Revista de Indias vol. LVIII, enero-abril, 1998, núm. 212, pp. 65-84.
  • Zeuske, "Novedades de Esteban Montejo", en: Revista de Indias, vol. LIX, mayo-agosto, 1999, núm. 216, pp. 521-525.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Negre cimarrón
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Negre_cimarrón&oldid=34020086»